Ferran Anell

Resenya biogràfica

ferranFerran Anell i Olivella. Neixo a Barcelona (o ella em neix a mi…) a mitjans del segle passat i desmanego tota la vida a la meva ciutat, fins que a les primeries del segle actual me’n vaig a fer Alguna arrel al Vallès. Tota la vida he escrit versos i he publicat quatre o cinc llibres, però una de les satisfaccions més grans l’he tinguda quan Santi Arisa m’ha musicat un parell o tres poemes per als seus discos TAVERNA DE POETES i TAVERNA TROPICAL . I fins aquí arriba la cosa, de moment. He deixat de comentar, però, tot allò més important: els dies i les dones (gràcies, Ferrater). Perquè, efectivament, els dies i les dones (la labor i el desig) és la matèria de què estan fets els versos. És a dir, del present. I com que el present és l’únic que val la pena (el passat és mort i els futur ens durà la mort), els poemes són el present de la vida i la millor presentació. He publicat Qui t’ha fet el dany, Billie Holiday? (1991), Home amb blues (1992), Amics meus (1999) i Contra els poetes (2003). I he estat guardonat amb els premis Nit Literària Andorrana, 1988; Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1998 i Vila de Martorell de poesia, 1991.