Josep-Ramon Bach, Sabadell, 1946. Poeta, narrador i dramaturg. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix.” Ha publicat un quants llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca(Poesia Oral Africana),L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta escrits per a infants. També, dos llibres de teatre Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Entre els llibres de poesia més recents Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni),Versions profanes, Desig i Sofre i L’Estrany. També, el llibre d’aforismes poètics L’Enunciat. Actualment, acaba de publicar el poemari Caïm, i té , en procés d’edició, el llibre de microrelats El ventríloc tartamut.
Recentment, Josep-Ramon Bach ha estat guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de poesia 2015.
AGONIA PINTURA NEGRA SOBRE LLIT D'HOSPITAL
Un sol d'hivern omple
de vida la petita cambra.
Immòbil al llit
l'hoste pren la drecera
d'un llarg viatge imprecís
que l'ha de dur a l'extermini.
El seu alè dubitatiu
pren forma d'idioma sibilant.
Un xiulet anguniós
modula una espera dramàtica
com si la manxa del desig
manés avivar el ritme de l'aire.
I tot, tot es desintegra
amb alarmant celeritat.
