Rodolfo del Hoyo

Resenya biogràfica Veure més

Rodolfo del Hoyo

Rodolfo del Hoyo. Vaig néixer un dia de la tardor de 1953. Mentre els carrers s'omplien de fulles de plàtans i s'anunciaven vents i pluges, jo cantava òpera a la sala de parts de la Maternitat Provincial de Barcelona, al costat del camp del Barça. La meva família, originària de la Manxa, d'Andalusia i d'Extremadura, era veïna de Montcada i Reixach, però de seguida es van traslladar a Santa Coloma de Gramenet, on sempre he viscut.

Vaig estudiar primer cicle complet i una mica més de Dret i també vaig començar estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, però no m'he dedicat mai professionalment ni a una cosa ni a l'altra tot i que vaig treballar una temporada com a funcionari de justícia i que durant més de vint anys vaig pertànyer a diversos grups afeccionats de teatre.

Des del 1990 he exercit com a gestor cultural, essent actualment director del Centre d'Art Contemporani Can Sisteré a la meva ciutat. En 1996 vaig fundar l'Associació Colomenca de Literatura (Acolite).

Des que tenia dotze anys no he parat d'escriure. Vaig començar a publicar poesia en la llengua dels pares, el castellà, però des del 1996 només escric en català. He publicat una vintena de llibres, principalment de literatura infantil i juvenil, però també de poesia i de narrativa. Per a infants i joves cal destacar El secret del planeta Moix (2000), La colla del fantasma Barruf (2004), La Banda dels catòdics enfurismats (2004), La vaqueta Queta (2004), El talismà de l'Ariadna (2005), La font del cedre (2005), El capità Barruf i els caçafantasmes (2009), Un pingüí damunt del televisor (2010) i El somriure de la Natàlia (2011). En l'àmbit de la poesia Asuntos interiores (1995), Els dits de l'intèrpret (2003) i El caminant a la deriva (2007). En el camp de la narrativa he publicat Els amors furtius (2000). He rebut el premi Recull-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre Llegir al metro.