CABACÉS ALOMÀ, ROSER
"La lectura dels poemes que componen Aiguaneix, de Roser
Cabacés, es perllonga com laigua pura del rierol en el
temps interior, el temps de lànima que, per expressar-se,
viatja en metàfores i imatges simbòliques: «ben en silenci/
sento les veus de linvisible». Així els poemes ressonen a
lànima com una simfonia composta en diferents moviments
i visions interiors, «finestres badades/ per albirar el misteri».
Lexperiència mirífica de la primera lectura es perllonga en
les lectures segu¨ents perquè els poemes dAiguaneix ho
donen tot, però en preserven el misteri perquè així obra
també la natura, «sempre sabent que el misteri samaga/
perquè el regal és saber-lo invisible". (De l'epíleg de Teresa
Costa-Gramunt).