VICENÇ PAGÈS JORDÀ
Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una frase inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: "La felicitat no és completa. Fal...". Ell no se sent feliç, però seria incorrecte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la formació del protagonista, Àngel Mauri, entre 1971 i 2003. L'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d'un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les músiques d'una època. Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l'hiperrealisme, La felicitat no és completa recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d'una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta.
