MÈLICH SANGRÀ, JOAN-CARLES
La lliçó dAuschwitz és el repte de pensar lètica i la pedagogia a partir de lexperiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.
Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què lhumanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió dAuschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni lart, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem dextreure dAuschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich senfronta a la qüestió dAuschwitz a partir de la proposta duna ètica no basada en el deure sinó en la situació de lésser humà en la història: es tracta duna ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de lexperiència, és a dir, duna ètica de la finitud.
