MOLINS GOMILA, MARIA VICTORIA
La Victòria Molins ens introdueix en aquest llibre, segona part del publicat anteriorment [Estava a la presó i em vau visitar, Claret 2016], a un conjunt de vivències i testimonis de moltes persones que pateixen la pèrdua de llibertat. Ens fa arribar des duna perspectiva fresca i directa el patiment i les vivències dinterns i internes que estan reclosos en els centres penitenciaris de Catalunya, que des de lany 1983 gestiona la Generalitat.
Voldria remarcar la referència a tres persones, ja traspassades, però que varen deixar un empremta molt important en làmbit de les presons catalanes i en lespai de les persones que pateixen al carrer, algunes de les quals acabaven ingressant a la presó. Mestic referint al germà de La Salle Adrià Trescents, a sor Genoveva Masip, Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i al pare Manel Pousa. Crec que la Viqui les ha tingut com a referents, això sí, des de la seva manera de fer i entendre la tasca dacompanyament als reclusos i recluses. Hi ha una altra cosa que mha cridat latenció. Ella anomena les persones que ha acompanyat o acompanya amics. Això podria semblar una mica fingit. La Viqui sho creu i ho viu així. La part final del llibre està dedicada als polítics que hi ha a la presó, als quals formula dues preguntes: que nhas après i don has tret la força. Els testimonis són duna fermesa, convicció i honestedat molt impactants. Al mateix temps, reconeixen que de totes les situacions que et toca viure a la vida sen pot aprendre. (Fragments del pròleg dIgnasi Garcia Clavel).
