Llibre de memòries-autobiografia on l'autora reflexiona i ens explica la seva dura infantesa, ser filla adoptiva, bressol erroni. Llibre que recull quan la seva mare, autoritària, cruel i homòfoba, en va saber que estimava una dona, li va respondre amb la lapidària frase que dóna títol al llibre. Una lectura que deixa clar, un cop més, el poder curatiu dels llibres, com a refugi, com a via per intentar sobreviure. L'amor com millor lloc on viure.
Així comença: "Quan la mare s'enfadava amb mi, que era tot sovint, deia: 'El dimoni ens va portar el bressol erroni'".
"... m'havia adonat d'una cosa important: et poden prendre qualsevol cosa externa en qualsevol moment. Només el que tens a dins està segur."
"... aquesta és la clau: ningú em tancarà mai més a dins ni a fora. La meva porta està oberta i jo sóc qui l'obre."
Mari Àngels Gabaldon
