VIDAL GAVILAN PAU
A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen «el cicle de l'aigua»: del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments.
