JACINT VERDAGUER I SANTALÓ
Dues galeres combaten davant les costes de Lusitània i naufraguen. El jove mariner Colom, supervivent del combat, arriba a la costa i és acollit per un vell i savi ermità, el qual, mostrant-li les aigües de l'oceà, li conta el mite de les terres que un dia s'hi enfonsaren. Aquest és el punt de partida de L'Atlàntida, el gran poema èpic verdaguerià, que el poeta va començar a redactar entorn de 1886-1887, que portava gairebé enllestit el 1876, quan desembarcà a Barcelona tornant d'Amèrica com a capellà de vaixell, i que suposà una autèntica revelació als Jocs Florals de 1877, amb repercussió immediata dins i fora de Catalunya. El text d'aquesta edició, a cura de Pere Farrés, ha estat establert a partir de dos manuscrits acabats de l'obra, conservats a la Biblioteca de Catalunya, més totes les edicions publicades en vida del poeta: les de 1877 (dins el volum dels Jocs Florals d'aquell any), 1878, 1886 i 1897.
