CABRERA, MARIA
NIT MALLORQUINA Som jo. Camín de vora mar amb una retxa de salobre i dhoritzó escrita a les temples. De tard, mhas dit, vendré a cercar-te amb bicicleta, per enfilar les avingudes del capvespre amb el cor buit de secrets. Demà, si plou, nedarem dins la mar gran, per sentir redundar laigua, per sentir cantar les algues i enganar el neguit dels peixos. Segurament serà tranquil, maldament tengui algun neguit com un mac de torrent a les espatles, com una ametla que sem fa amarga qualque pic. Som, me dius,la polseguera daltres temps:fetes així, de ponentada,ben de garbí, de batre a lera,de tela fosca de la nit.No hi ha misteris. Serem amigues.Serem amants. Embullaréels teus cabells ben bé amb els meus,fent una trena fosca i clara:serà lamor. Serà de nit,dins la mar gran. Serem felices.
