MONSO, IMMA
El subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d'intel·ligència i humor. Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d'on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l'enigmàtica activitat del pare i per l'original educació rebuda d'una mare dividida entre l'impuls irresistible d'apartar la filla de les consignes del Règim i la por d'aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n'hi ha prou amb la discreció i l'afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
