Així es perd la guerra del temps és una original novel·la epistolar de ciència ficció escrita per Max Gladstone i Amal El-Mohtar. La novel·la va ser nominada al premi Hugo a la millor novel·la curta el 2019 i va guanyar el premi Nebula a la millor novel·la curta el mateix any. En català, va ser publicada tot just abans de que es decretessin els confinaments del covid al març del 2020, motiu pel qual va passar desapercebuda en el seu moment.
En mig d'un camp de batalla desolat, ple de mort i restes de naus espacials, després d'una missió, la Roja es troba una fulla de paper escrupulosament neta amb el missatge "Cremar abans de llegir". Així s'inicia la relació epistolar interdimensional a través del temps entre la Roja, una agent de l'Agència, una civilització del futur on humans i intel·ligència artifical s'han fusionat, i la Blava, una agent de Jardí, la facció oposada provinent d'una altra dimensió en la qual una consciència col·lectiva incrustada en tota la matèria orgànica planta les seves persones. A mesura que les seves missives s'entrellacen, l'atracció entre elles creix, tot i saber que són enemigues mortals i, per tant, la seva relació completament impossible.
Aquesta obra, escrita a quatre mans, destaca per la seva prosa poètica amb dos estils ben diferenciats, així com l'exploració profunda de temes com l'amor, la identitat, el temps i les conseqüències de les nostres decisions. La trama rica i l'originalitat del món creat pels autors ens manté immersos en un univers de possibilitats inimaginables.
Martí Segura
